• Colegio Virgen del Carmen

Com puc gestionar els estats emocionals “negatius”? (2) La ràbia

Actualizado: abr 30


Recentment s’ha permès que els/les menors de 14 anys puguin començar a sortir al carrer acompanyats/des d'un adult, seguint unes indicacions per reduir al màxim el risc de contagi. A través de la premsa i de les xarxes socials hem vist que moltes persones no han respectat aquestes recomanacions, amb el conseqüent perill. Davant aquesta situació, moltes persones han sentit ira, enuig, indignació, frustració... Totes aquestes emocions estan relacionades entre elles, i es refereixen a una mateixa emoció, la ràbia.

La RÀBIA és una emoció que sentim quan es pateix una INJUSTÍCIA o ens sentim víctimes d'un ATAC o agressió, especialment quan no veiem cap motiu que ho justifiqui. Quan algú no permet que fem alguna activitat important per a nosaltres, o no ens deixa fer el que desitgem, o no ens sentim degudament recompensats o reconeguts, ens molestem, ens enfadem o ens enrabiem, en funció de la importància del greuge.


És clar que la percepció d'injustícia o, fins a cert punt, d'un atac és completament subjectiva i fins a cert punt raonable (o qüestionable). Per tant, a unes persones els hi ho pot semblar mentre que a d'altres no. En aquí és important posar en pràctica l'empatia (posar-se en la pell de l'altre) i la compassió (mostrar voluntat d'ajuda atenent la realitat subjectiva de l'altre).


Aquesta emoció ens carrega d’energia, una energia que ens genera tensió. Podem ser conscients d’aquesta si prestem atenció al nostre front, a la nostra mandíbula, a les nostres espatlles o als nostres punys. La finalitat d’aquesta sobre-activació és la de preparar-nos per respondre a l’atac. Aleshores, tenim ganes de trencar, de donar cops, de protestar o de cridar. De vegades portem endavant aquestes accions, d’altres ens contenim però desitgem fer-ho o ens imaginem fent-ho.


En definitiva, la ràbia té la intenció de mobilitzar-nos per resoldre un problema, per canviar una situació que ens és adversa i ens provoca un perjudici. I ens dona la sensació que tenim la força i el coratge per afrontar qualsevol problema. Aquesta és la part constructiva o positiva d’aquesta emoció.


Però què puc fer quan em sento com si tingués un foc a dins, que em crema o que pot fer mal a d’altres persones? Aquesta és la part destructiva de la ràbia, i, en aquest sentit, esdevé negativa.


Com a emoció, la ràbia és legítima. No és correcta o incorrecta. Aquest no és el problema. Una altra qüestió és com actua i s'expressa. Per tant, no l'hem d'inhibir, reprimir o donar-li via lliure, sinó regular-la. I com?


Algunes recomanacions serien les següents:

  • Deixar de donar voltes sobre allò que ens ha molestat/enfadat. Tota emoció és de curta durada si no l’alimentem. Pensaments que ens fan veure i reveure el que ha passat, intensificant l’esdeveniment, impedeixen que l’emoció vagi apaivagant-se.

  • Centrar la nostra atenció en altres estímuls. Fer una activitat que capti la nostra atenció i ens faci estar a gust és útil quan ens costa deixar de pensar en allò que ens ha fet enfadar.

  • Comunicar què és el que estic sentint. Expressar a una altra persona que em sento ofès/sa, perjudicat/da o desatès/a, d’una manera calmada, fa possible que aquesta pugui canviar la situació (si està a les seves mans), que em pugui recolzar o tenir en compte com em sento i donar-me una estona per tranquil·litzar-me.

  • Descarregar amb mesura l’excés d’energia. Activitats esportives que permetin canalitzar-la, redactar a mà el que em passa pel cap sense posar cap mena de filtre i destruir posteriorment el(s) full(s), o trencar objectes que no tenen cap utilitat o valor (per exemple, estripant un diari de premsa escrita de dies enrere) són alguns exemples. Una altra opció pot ser fer neteja a fons.

  • Intentar reduir la intensitat de l'activació. Això es pot fer itjançant exercicis de relaxació o mindfulnes. Aquest vídeo és fantàstic per començar a aprendre a fer-ho, tant per a infants, joves i adults.


En aquest sentit, és important no acumular la ràbia perquè ens pot fer mal o provocar que explotem davant qualsevol mínima incidència, perjudicant a d’altres persones, sovint les més properes.


Quan els nostres fills/es s’enfadin, és important que els ajudem a verbalitzar què els està succeint, què és el que està provocant aquella emoció, i retornar-los que els veiem empipats/des però que no sabem perquè. No hem de perdre de vista que, en el fons, s’estan sentint atacats/des o víctimes d’una injustícia, tot i que potser no hi poden posar paraules.


En lloc de dir-los que es calmin o escridassar-los, és important mantenir la nostra tranquil·litat quan ens hi dirigim. Aleshores és quan podem donar-los un cop de mà perquè expressin què els passa. Si els hem de dir que la seva reacció no ens sembla correcta o que ens fa mal, ho farem amb un volum més baix, en cas contrari hi ha el risc d’acabar a crits desmesurats. És important transmetre que els intentem comprendre però que si actuen d’una determinada manera, no ho podrem fer, perquè ens fa mal o perquè ens estem sentint ofesos o atacats. Òbviament, si aconsegueixen rebaixar la intensitat de la seva reacció, els haurem de felicitar i dir que han sabut gestionar molt bé l’emoció.


Si la seva ira no és molt intensa però els costa molt regular-la, podem intentar que expressin aquesta emoció mitjançant un dibuix, amb plastilina, fent teatre o amb alguna altra activitat artística, especialment si la senten habitualment. En aquest cas, els podem ajudar a transformar aquesta ‘ràbia externa’, actuant indirectament sobre la ‘ràbia interna’. Una altra manera de fer-ho és observant boles de neu, aquell souvenir esfèric que quan sacsegem provoca una tempesta de neu a l’interior que poc a poc va reposant.


Quan es tracta de fills/es adolescents, hem de tenir més tacte, donat que el sentiment d’injustícia i incomprensió és força habitual en aquesta franja d’edat. En aquest cas hem de respectar els seus temps i parlar-los quan realment escoltin. Si no, acabarem frustrant-nos tots plegats i/o sentint renecs, paraules o esbufecs desagradables; si cal que passi una estona perquè es calmin uns o altres, esperem. Evitem entrar en guerra i els “sermons”, siguem concisos i clars. Per exemple:

  • "Crec que estàs enfadat/da per algun motiu. Et puc ajudar?" (si diuen que no, o que no els passa res, els podem respondre que “entesos, si en algun moment creus que et puc ajudar, pots dir-m’ho”).

  • "Això que has dit (o com ho has dit) em sembla injust i m’ha molestat (o m’ha sabut greu). Segur que a tu no t’agradaria que et parlessin d’aquesta manera."


Si alguna de les parts no està en disposició de poder conversar de manera serena, és recomanable deixar passar una estona i fins i tot perdre’ns de vista. Practicar exercicis de respiració o relaxació pot servir d'ajuda.


Hem de tenir clar que nosaltres som un model per als nostres fills/es, de manera que la manera com maneguem la nostra ràbia (i, en general, les nostres emocions) influirà en com ho faran ells/es. Si quan ens sentim qüestionats/des o impotents acabem cridant, amenaçant o explotant, això és el que aprendran a fer.


En cas que la relació comenci a ser violenta, aquí teniu una petita guia orientativa per intentar canviar aquest estil comunicatiu. I per gestionar la convivència a casa, teniu aquesta altra (en CATALÀ i CASTELLÀ).


Esperem que trobeu útils aquestes orientacions generals. Anirem posant diversos enllaços a recursos útils en el blog del departament per complementar allò que diguem en les publicacions. Reviseu les dues seccions sobre recursos externs.



14 vistas
  • Facebook
  • Twitter
  • YouTube
  • Instagram

Col·legi Virgen del Carmen

C/Sant Ramon 11, 933862058

Santa Coloma de Gramenet

Codi centre 08027754

Segueix-nos a les xarxes socials

descarga.png